dijous, 29 de novembre de 2018

Mohsin Hamid (2017), Sortida a Occident. Barcelona: Periscopi. Traducció de l’anglés d’ Albert Nolla.



Trobem un món connectat per portes que conflueixen a Occident, on també es contempla el cel estrellat: “llums d’altres segles que no arribaven fins ara a la terra.” P. 19.

En aquest tros d’univers perdut en l’eterna infinitud  hi ha pobles que s’han convertit en “un cobrellit vell i apedaçat” per la violència fanàtica i d’on no hi ha més remei que fugir. Entre la multitud de desarrelats una parella, Saeed i Nadia, viuen un amor esmunyedís com la guineu que creuen trobar a Londres.

“... una dona gran els va dir que, més que una guineu, s’havien vist a ells mateixos, havien vist el seu amor.” P. 112.

La ciutat i el món sencer també està interconnectat per minúsculs aparells mòbils que depenen de l’atzar per funcionar i que poden arribar a semblar “armes de dos facinerosos en una negociació” P. 20. 

Tenen un gran poder, encara que si perden la màgia els usuaris es converteixin en “ratpenats volant en la foscor” P. 51.

Així, a les palpentes, els protagonistes s’enamoren i desenamoren, encara que sempre els quedi la germanor individual i col·lectiva.

La germanor que el Saeed troba en l’oració que el connecta amb els pares i amb tot allò que ha desaparegut de la seva vida, però que també el fa sentir solidari amb aquells que han tingut qualsevol pèrdua.

La religió es converteix en un escut protector com la toga negra que no deixa mai de vestir la Nadia: potser una altra manera de resar.

No us perdeu tampoc aquest.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada