Trobem un món connectat per portes que
conflueixen a Occident, on també es contempla el cel estrellat: “llums d’altres
segles que no arribaven fins ara a la terra.” P. 19.
En aquest tros d’univers perdut en l’eterna
infinitud hi ha pobles que s’han
convertit en “un cobrellit vell i apedaçat” per la violència fanàtica i d’on no
hi ha més remei que fugir. Entre la multitud de desarrelats una parella, Saeed i
Nadia, viuen un amor esmunyedís com la guineu que creuen trobar a Londres.
“... una dona gran els va dir que, més que una
guineu, s’havien vist a ells mateixos, havien vist el seu amor.” P. 112.
La ciutat i el món sencer també està
interconnectat per minúsculs aparells mòbils que depenen de l’atzar per
funcionar i que poden arribar a semblar “armes de dos facinerosos en una
negociació” P. 20.
Tenen un gran poder, encara que si perden la màgia els
usuaris es converteixin en “ratpenats volant en la foscor” P. 51.
Així, a les palpentes, els protagonistes s’enamoren
i desenamoren, encara que sempre els quedi la germanor individual i col·lectiva.
La germanor que el Saeed troba en l’oració que
el connecta amb els pares i amb tot allò que ha desaparegut de la seva vida, però que també el fa
sentir solidari amb aquells que han tingut qualsevol pèrdua.
La religió es converteix en un escut
protector com la toga negra que no deixa mai de vestir la Nadia: potser una
altra manera de resar.
No us perdeu tampoc aquest.
No us perdeu tampoc aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada