Cuina! Cuina! Cuina!
Maria Nicolau ha escrit el llibre que m’hagués agradat escriure a mi, amb saviesa culinària i amb un estil marca de la casa. Em trec el barret!
Les receptes queden emmarcades en situacions quotidianes vives, amb espurnes narratives i descriptives que ens acosten l’olor de les cremes i dels caldos, la textura del pa de pessic, l’untositat i la contundència del romesco. I fins i tot a questions socials com la de pura supervivència que feia que els irlandesos deixessin les patates a mig coure.
Sovintegen les analogies i les metàfores inaudites com la de comparar el fricandó de tota la vida amb els jerseis de coll alt sense mànigues. Són petites provocacions que animen a rumiar i a seguir llegint de manera diferent que davant d'un llibre de receptes convencional.
Aquí les instruccions són senzilles i tot el flexibles que poden ser. M’agrada que hi hagi variacions sobre un mateix tema i que es tractin conjuntament coses que van lligades com l’ampli espai que hi ha, per exemple, entre el romesco de peix, la salsa del mateix nom, el xató i la salsa dels calçots.
Com a mig vallenca, aquí discutiria una mica algún punt. Però sempre amb ànim esportiu perquè si tota lectura és una conversació aquesta és de tu a tu. Per altra banda també crec que anar a comprar és deixar-te portar per allò que trobes en cada moment de l’any i que a la cuina no cal que tot estigui ben lligat però si que no oblidem la tradició de les àvies i de les mares que ens han passat el que sabien només posant-nos al seu costat.
Tal com diu l'autora:
«La meva vivència a la cuina beu d’una saba que és vella i, conscient del to messiànica i desbarrant d’aquest afirmació, mantinc que cal fer foc nou amb les branques de l’arbre i empeltar les generacions vinents directament de la soca original i antiga, com es fa amb els bons ceps centenaris si el que es vol és aconseguir bon vi. »
Maria, regalaré el llibre als fills que sempre em demanen que escrigui les receptes d’allò que cuino. Els contesto que un dia ho faré en forma amb històries lligades a cada plat i a la reutilització que es pot fer de tots els ingredients per donar nova vida a les sobres o per tenir mig feta la feina per a una altra àpat. Encara no m'hi he posat i, si mai ho faig, seguiré la teva petjada pels camins de la ficció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada