La veu de la sociòloga em commou perquè poua en l’experiència pròpia i en els sentiments que plasma la literatura. A part de en dades fiables, evidentment. Però l'apropament global i humanistic em fa intuir que quan la realitat, l’emoció i la ficció es complementen l’enteniment s’il·lumina.
De mares a filles és un assaig amb ànima proper a les obres d’aquesta mena de Siri Hustvedt i d’Irene Vallejo. Però aquí Marina Subirats ens planteja qüestions similars a aquestes: Com pot ser la relació mares-filles en una societat no patriarcal? Què transmet avui una mare a la filla? S’estan diluint les fronteres dels sexes junt amb les dels gèneres?
Una part del llibre ens explica com s’han domat les dones i s’han forjat els homes, com hem perdut el record de les avantpassades —peces intercanviables dedicades a tenir fills i a servir. També, com les mares no van poder fer més que intentar encabir-nos en el model de mare-esposa en el qual havien estat educades patriarcalment, però alhora ens van obrir la finestra de l’educació i del treball remunerat per fer-nos lliures; i com nosaltres vam haver de trencar aquesta cadena de submissió, moltes vegades a un preu molt alt, rebutjant les tasques que ens imposaven.
Més endavant, també hi trobem una mirada antropològica a d’altres cultures tant les que apliquen de manera més evident la mutilació o la ocultació de les dones com aquelles que tenen relacions matrilineals.
La part que més m’interessa és la final on dibuixa un panorama més ple d’ombres que de llums.
Aprofito la metàfora per primer parlar de les ombres.
El paper de transmissió de la feminitat de les mares és en hores baixes, mentre que les xarxes socials i els mitjans de comunicació prenen el relleu amb un biaix consumista que fa creure que els models proposats són de lliure elecció. Aleshores, si els pares i les mares deleguen el paper de formació i, alhora, la gestació arriba a ser exògena, es pot trencar el cordó umbilical que ens lliga a les mares i és factible que s’oblidi la part positiva del llegat de les dones. La recent novel·la Mater de Martí Domínguez explora aquest escenari.
Pel que fa a les llums, les dones, en la societat occidental, hem aconseguit més independència i visibilitat social; encara que el nostres salaris siguin més baixos que els dels homes, el sostre de vidre no es trenqui i continuem sent les que dediquem més hores a la llar i a les cures.
Per això, cal rescatar el llegat amorós de les mares, compartir-lo amb els homes i construir una societat igualitària perquè d’això depèn ni més ni menys que la continuïtat de la vida humana.
Tant si creieu que això és una exageració com si no, us cal llegir la prosa precisa i clara de Marina Subirats a De mares a filles.
Altres entrades de Marina Subirats a Temps de metàfora: Educar a las mujeres i Forjar un hombre, moldear una mujer
