Un món que s'acaba, la història mil vegades repetida però sempre diferent de la desaparició d'un tipus de societat i de la diàspora dels que l'han fet realitat.
Una
societat precària on empaitar minigues –en llengua fang dona i utilitzat despectivament com a sinònim de prostituta–
era tan habitual com "ho eren els núvols de mosquits al capvespre" i
on les dones tenien exactament el mateix valor que els mosquits. Em quedo amb ganes de
saber més d'aquestes noies torturades, sobretot de Leonor que sembla que pugui
escapar del seu destí.
Un món empudegat
d'intrigues i corrupcions sota la crosta d'un tranquil paradís on el
protagonista Pablo Montesinos triga en adonar-se de qui mou els fils del poder
en aquest 1968, any de la independència de Guinea. Només els cops i l'evidència
fan que obri els ulls i que fugi amb el que es pot considerar la seva família.
Em
quedo amb uns retalls de paisatges que evoquen aquest paradís que amaga la
trista realitat i que sento com a viscuts i enyorats:
"Un
cop al cim del turó, va detenir-se uns segons a contemplar la vall. L'aire net,
pur com el cristall, definia amb precisió els límits de les parcel·les de
pastura, una gran vànova de ganxet feta de pedaços de diferents tons de
verd." P. 108
